Primers auxilis en Xiquets i Nadons.

Cremades

Què són:

Les cremades són nafres o lesions produïdes al cos per l’exposició a un agent físic o químic com ara el sol, una font de calor, el fred, l’electricitat, substàncies corrosives (sosa càustica, àcids...).
La gravetat d’una cremada està determinada per quatre factors: extensió, profunditat, localització i causa.

Signes i símptomes:

– Cremades de primer grau: afecten l’epidermis i generalment es curen bé sense necessitar assistència sanitària. La pell està vermella i lleugerament inflamada. El dolor és moderat.

– Cremades de segon grau: afecten les capes més profundes de l’epidermis. La pell està vermella i inflamada i hi apareixen bòfegues, tot i que no sempre immediatament, ja que poden sortir al cap d’unes hores d’haver-se produït la cremada. Són més doloroses.

– Cremades de tercer grau: afecten els teixits de la dermis i els òrgans interns. Poden causar la mort depenent de l’extensió. La pell està blanquinosa o negra. S’hi observa carn viva.

Si la cremada es produeix a la via aèria per inhalació de gasos tòxics, els símptomes són sutge a la boca o al nas, veu ronca i dificultat respiratòria. Pot desembocar en una aturada respiratòria. Si la causa és elèctrica, els símptomes poden ser pèrdua de la consciència, xoc, convulsions i aturada cardiorespiratòria (vegeu la següent entrada del blog, «Accidents per electrocució»).

Actuació:

Cremades de primer grau:
– Poseu-vos guants d’un sol ús.
– Apliqueu-hi aigua freda.
– Protegiu la pell amb gases humides i amb un embenatge suau.
– Aviseu la família de la víctima.

Cremades de segon i tercer grau:
– Poseu-vos guants d’un sol ús.
– Netegeu-les amb aigua freda, si pot ser mantenint la zona afectada davall l’aixeta durant deu minuts.
– Retireu les joies, la bijuteria i altres ornaments propers a la zona afectada i/o la roba si no hi està aferrada.
– Tapeu sempre la zona afectada amb gases estèrils humitejades amb aigua.
– Aviseu el 112 i seguiu les indicacions que us hi donin.

No apliqueu a les cremades cap crema ni oli ni cap altre producte, ja que dificulten la valoració  i  el  tractament  a  càrrec  del personal sanitari. -Si  la  causa  de  les  cremades  és  un  àcid (sulfúric  o  nítric),  no  hi  apliqueu  aigua. Seguiu les indicacions del 112.

Insolació o cop de calor

Què és:

La insolació és la resposta de l’organisme a l’acció directa i prolongada al sol. És freqüent quan es fa exercici físic al sol durant molta estona i quan el temps és molt calorós.

Signes i símptomes:

– Esgotament, debilitat
– Mareigs, nàusees, vòmits
– Enrampades
– Augment de la temperatura corporal (40ºC – 41ºC)
– Cara congestionada
– Pell seca, calenta i vermella (al començament es pot presentar molta sudoració)
– Mal de cap intens i confusió
– Respiració ràpida i superficial
– Pols accelerat i dèbil
– Convulsions i pèrdua del coneixement

Actuació:

– Situeu la víctima en un lloc fresc i ventilat.
– Col·loqueu-la semi-incorporada per disminuir la irrigació sanguínia al cervell.

– Afluixeu-li la roba que l’oprimeixi i lleveu-li la que no faci falta.
– Apliqueu-li compreses d’aigua freda a la cara, al cap, al clotell i al pit.
– Mai no la banyeu dins aigua freda, ja que una disminució sobtada de la temperatura corporal pot ser perjudicial.
– Si està conscient i no vomita, doneu-li aigua freda o una beguda amb sal o isotònica (una culleradeta de sal per cada litre d’aigua).
– Si no està conscient, actueu seguint el protocol de primers auxilis.
– Aviseu el 112 i seguiu les indicacions que us hi donin.
– Encara que la víctima es recuperi, és important traslladar-la a un centre sanitari perquè li facin una valoració mèdica. Aviseu la seva família.

Accidents i traumatismes oculars.

Què són:

Són accidents que es produeixen a causa de la introducció d’un cos estrany o a causa d’un cop, d’una cremada... tant dins el globus ocular com a les estructures perifèriques.

Signes i símptomes:

Que suggereixen una patologia ocular greu:
– Visió borrosa
– Dolor ocular
– Fotofòbia
Menys greus:
– Secreció o exsudació
– Sensació d’ardor
– Picor
– Diplopia (visió doble)
– Llagrimeig
– Fotòpsies (veure espurnes lluminoses o veure tot el camp visual d’un sol color)

Actuació:

– Renteu-vos les mans abans de manipular els ulls de la víctima.

Heu de valorar les circumstàncies següents:
– Si l’ull ha rebut un cop, tapeu-lo i apliqueu-hi fred.
– Si la víctima s’ha cremat un ull, renteu-lo amb molta d’aigua i tapeu-lo amb una gasa estèril humitejada amb aigua o sèrum fisiològic.
Si hi ha un cos estrany:
– En primer lloc, estireu-li la parpella inferior, ja que és on se solen allotjar els cossos estranys. Si l’observeu, retireu-lo amb l’ajuda d’una gasa estèril.
– Si és davall de la parpella superior, alceu-la per visualitzar el globus ocular i intenteu retirar-ne el cos estrany amb una gasa estèril.
– Si no heu pogut retirar-ne el cos estrany, podeu fer un rentat de l’ull afectat amb molta quantitat d’aigua freda o de sèrum fisiològic.
– Finalment tapeu l’ull amb una gasa sense fer-hi pressió.
– Impediu-li que es toque l’ull afectat.
– Aviseu al 112 si sospiteu una lesió greu. Sempre heu d’avisar la família de la víctima.

Hemorràgia nasal o òtica

Què és:

És la pèrdua de sang pel teixit que recobreix el nas o el conducte auditiu.

Actuació:

Actuació en cas d’hemorràgia nasal:
– Poseu-vos guants d’un sol ús.
– Comprimiu la fossa nasal per on sagna la víctima (durant 10 minuts, aproximadament) i inclineu-li el cap lleugerament cap endavant per evitar que es pugui empassar sang.
– Apliqueu-li frescor a la part posterior del coll.
– Si continua sagnant, taponeu la fossa nasal amb una gasa petita lleugerament humitejada amb sèrum fisiològic.
– En el cas que l’hemorràgia no s’aturi, telefoneu al 112 i seguiu les indicacions que us hi donin.
– Aviseu la seva família.

Actuació en cas d’hemorràgia òtica (a les orelles):
– Tranquil·litzeu la víctima i intenteu aconseguir que col·labori si està conscient.
– Col·loqueu-la en la posició lateral de seguretat amb l’orella que sagna cap al terra.
– Telefoneu al 061 i seguiu les indicacions que us hi donin. Aviseu la seva família.

Ferides

Què són:

Són lesions dels teixits blans del cos, més sovint a la pell o a les mucoses accessibles des de l’exterior (boca, nas, orelles, ulls...), produïdes generalment per cops, talls, etc. Quan hi ha pèrdua de sang a conseqüència d’una ferida, es diu que hi ha una hemorràgia, que és externa si la sang és visible i interna si no ho és.

Signes i símptomes:

– Dolor.
– Pot haver-hi pèrdua de sensibilitat.
– Poden sagnar de manera intensa o no.

Actuació:

– Poseu-vos guants d’un sol ús i netegeu la ferida des del centre cap a l’exterior amb una gasa estèril i aigua i sabó o sèrum fisiològic.
– Valoreu si cal aplicar-hi un antisèptic, com ara clorhexidina. Eviteu usar povidona iodada, aigua oxigenada, alcohol i derivats mercurials.
– Tragueu els cossos estranys visibles (estelles, arena...) amb aigua abundant.
– Protegiu la ferida amb un apòsit, una tireta o un embenatge. No hi useu cotó.
– Si continua sagnant però de manera lleu, pressioneu damunt la ferida. Si és en una extremitat, alceu-la.

Si la ferida és penetrant:
– Tapeu-la amb un apòsit.
– Col·loqueu la víctima en posició semi-asseguda, llevat que la ferida sigui a l’abdomen; en aquest cas, heu d’ajaure-la i posar-li les extremitats inferiors lleugerament doblegades.
– Si les lesions semblen alarmants, aviseu el 112 i seguiu les indicacions que us hi donin.
– Mai no deixeu la víctima tota sola.
– Si la ferida ha estat produïda per un objecte punxant, mai no el tragueu de la ferida.

Lesions traumàtiques: contusions, esquinços, luxacions i fractures.

Contusió:

Què és:

També anomenada cop, és una lesió que s’ha produït sobre la pell per un impacte, sense arribar a rompre-la.

Signes i símptomes:

Dolor, inflamació, hematoma (embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica) i edema (acumulació excessiva de líquid en un lloc no habitual del cos).

Actuació:

– Apliqueu-li fred local sense contacte directe amb la pell (gel embolicat amb un tros de tela).
– Eviteu mobilitzar la zona afectada.
– Alceu la zona afectada (en el cas de les extremitats), sempre que això millori el dolor.

Esquinç:

Què és:

És una distensió violenta d’una articulació, amb possible ruptura d’algun lligament o de fibres musculars al voltant d’una articulació.

Signes i símptomes:

Dolor en una zona articular concreta, que pot anar acompanyat d’inflamació.

Actuació:

– No mobilitzeu ni forceu la zona.
– Apliqueu-li fred local sense contacte directe amb la pell (gel embolicat amb un tros de tela).
– Si es produeix en algun membre inferior, alceu-lo.
– Si la lesió sembla alarmant, aviseu el 112 i seguiu les indicacions que us hi donen.
– Aviseu la família de la víctima.

Luxació:

Què és:

És el desplaçament permanent d’un os fora de la seva articulació.

Signes i símptomes:

S’observa una deformació de l’articulació, dolor i impossibilitat de mobilitzar la zona afectada.

Actuació:

– No mobilitzeu ni forceu la zona afectada.
– Apliqueu-li fred local sense contacte directe amb la pell (gel embolicat amb un tros de tela).
– Si es produeix en algun membre inferior, alceu-lo.
– Aviseu el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.
– Aviseu la família de la víctima.

Fractura

Què és:

És la solució de continuïtat (ruptura total o parcial) d’un os o més, generalment com a conseqüència d’un traumatisme. És oberta si hi ha ruptura de la pell i tancada si no n’hi ha.

Signes i símptomes:

Són els mateixos símptomes d’una contusió; a més, pot haver-hi deformació del membre afectat i impossibilitat de fer moviments o d’aguantar càrregues.

Actuació:

– Apliqueu-li fred local sense contacte directe amb la pell (gel embolicat amb un tros de tela).
– Si hi ha ferida, protegiu-la amb gases o compreses netes o estèrils banyades en sèrum fisiològic per evitar que s’aferrin a la ferida.
– Immobilitzeu l’extremitat de manera que no faci mal.
– Si la lesió sembla alarmant, aviseu el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.
– Aviseu la família de la víctima.
Si el traumatisme és al cap o a la columna vertebral, no mogueu la víctima i avisau el 061. Si calgués moure-la, s’ha de fer en bloc i evitant vinclar-li l’esquena.

Crisi Convulsiva

Què és:

És una contracció involuntària i patològica dels músculs manifestada per moviments irregulars localitzats en un grup muscular o en diversos, o bé generalitzats per tot el cos. Normalment comencen sobtadament i duren poc temps. Les causes més freqüents són els atacs epilèptics i els estats febrils, sobretot en infants petits.

Signes i símptomes:

– Convulsions i rigidesa corporal, que poden anar precedides per canvis d’humor, mal de cap, irritabilitat i mirada fixa. – Caiguda sobtada sense cap motiu aparent. – Pèrdua del control dels esfínters. – Salivació excessiva. – Suor, nàusees, pal·lidesa. – Febre (en les crisis que són conseqüència d’estats febrils). – Falta de to muscular. – Pèrdua de la consciència. – Pèrdua transitòria de la memòria.

Actuació:

Durant la crisi:
– Deixeu la víctima en terra i protegiu-la de danys addicionals (p. ex., poseu-li un coixí davall el cap i no li poseu cap objecte a la boca entre les dents). Preserveu la seva intimitat de les persones que estiguin mirant. Creeu un ambient tranquil.

– Afluixeu-li la roba i retireu-li els objectes que pugen comprimir-li el coll (cadenetes, botons ajustats...).
– Aviseu el 112 i seguiu les indicacions que us hi donin.
– Si en el cas d’un infant coincideix amb febre, intenteu abaixar-li la temperatura llevant-li la roba.
– Si a la víctima se li ha diagnosticat prèviament crisi febril o epilèpsia, pot tenir prescrita l’administració de diazepam per la via rectal. Administreu-l’hi en forma de microènema segons la pauta descrita en l’informe clínic i/o les indicacions del 112.
– Espereu que acabi de patir les convulsions.

Una vegada superada la crisi:
– Valoreu l’estat de consciència de la víctima.
– Col·loqueu-la en la posició lateral de seguretat. Assegureu-li la via aèria i tranquil·litzeu-la.
– Eviteu que s’adormi.
– Apliqueu el protocol de primers auxilis si no recupera la consciència.
– Aviseu la seva família si té antecedents.
– Aviseu el 061 si no té antecedents.

Xoc Anafilàctic

Què és:

És una reacció al·lèrgica que es pot presentar a causa de determinats estímuls (aliments, fàrmacs, picades d’insectes, etc.), d’aparició sobtada (entre 5 i 10 minuts després que s’hagi produït la interacció o el contacte) i generalitzada (afecta més d’un sistema del cos), que evoluciona ràpidament cap al broncospasme, la hipotensió i el col·lapse cardiovascular.

Signes i símptomes (no cal que es presentin tots alhora):

En la respiració:
– Dificultat per respirar i sensació d’inflamació a la gargamella i als llavis.
– Irritació nasal intensa.
– Sons respiratoris anormals.
– Tos persistent i irritativa.
– Es pot arribar a produir asfíxia per inflamació de la gargamella.

A la pell:
– Pell vermella amb erupcions i picor intensa.
– Pot arribar a ser de color blavós (cianosi) a conseqüència de la manca d’oxigenació i de manera prèvia a l’asfixia.

A l’aparell digestiu:
– Dolor abdominal.
– Vòmits i diarrees.

Al sistema nerviós:
– Confusió.
– Mala articulació mentre parla.
– Mareig, vertigen, pèrdua de la consciència.

Actuació:

Si la víctima presenta símptomes respiratoris, cutanis o gastrointestinals lleus:
– Col·loqueu-la en posició semi-asseguda.
– Alerteu immediatament els serveis d’emergència (112), seguiu les indicacions que us hi donin.
– Mai no deixeu la víctima tota sola.
– Aviseu la seva família.

Si presenta una reacció més generalitzada, com ara hipotensió, desmai, síncope (pèrdua sobtada i transitòria de la consciència):
– Aviseu el 112 i seguiu les indicacions que us hi donin, que poden incloure l’administració d’adrenalina.
– En el cas d’un alumne que tinga antecedents d’al·lèrgies per al qual estigui indicada l’administració d’adrenalina i es disposi de l’autorització familiar, administreu-li’n segons les pautes descrites en l’informe clínic i/o les indicacions del 112.
– Aviseu la seva família.

Obstrucció de la via aèria

Què és:

És l’ocupació de la boca, el nas, la faringe o la laringe per objectes que dificulten o impedeixen totalment la ventilació. Pot ser una obstrucció parcial o total.

Signes i símptomes:

–  Dificultat o incapacitat per respirar i parlar.
– Coloració blavosa de la cara, dels llavis, de les ungles...
– Tos persistent.
– Pèrdua de consciència.

Actuació:

Si la víctima està conscient:
– Animeu-la a tossir, ja que és el mecanisme més eficaç per expulsar un cos estrany.
– Si el cos estrany és dins el nas, intenteu que l’expulsi tapant-li la fossa nasal lliure i demanant-li que soni fort.
– Si els procediments anteriors no són efectius, pegueu-li cinc cops a l’esquena:
– Col·loqueu-vos a un costat lleugerament per darrere de la víctima.
– Subjecteu-la pel pit, inclineu-la lleugerament cap endavant i col·loqueu-li el taló de la vostra mà entre els dos omòplats.
– Pegueu-hi cinc cops forts amb el taló de la mà.
– Si la maniobra anterior no és efectiva, heu de fer la maniobra de Heimlich: – Situeu-vos dret darrere la víctima i subjecteu-la passant els vostres braços per davall de les aixelles per envoltar-li el tòrax.
– Col·loqueu les vostres mans davall de l’estèrnum (zona abdominal) i fes cinc (5) compressions cap amunt i cap enrere.
– Repetiu els cinc cops i les cinc compressions fins que expulsi el cos estrany.

Si la víctima està inconscient:
– Examineu-li la boca i extragueu el cos estrany si és visible i accessible.
– Apliqueu-li la reanimació cardiopulmonar bàsica i seguiu el protocol per a les aturades cardiorespiratòries (Vist en l'anterior entrada del blog).

Aturada cardiorespiratoria.

Què és? 

És la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de la respiració i de la circulació espontània.
La reanimació cardiovascular pulmonar (RCP) bàsica és el conjunt de maniobres que s’han de fer quan s’hagi identificat que una per- sona està en la situació d’aturada cardiorespiratòria. Consisteix a substituir les funcions respiratòria i circulatòria quan no es disposa d’equipament específic fins que la víctima pugui rebre un tractament més qualificat.

Signes:

• –  Inconsciència: falta de respostes a estímuls verbals i dolorosos.
  
• –  Absència de respiració: es detecta acostant la cara a la boca i al nas de la víctima, observant els moviments del tòrax i escoltant els sorolls respiratoris. Si teniu dificultats per identificar si la víctima respira, actueu com si la respiració fos ineficaç o inexistent.
  
• –  Absència de circulació: es detecta palpant els polsos centrals (batec del cor o batec carotidi, al coll).

Actuació:

1. Protegiu de nous perills tant la víctima com vosaltres mateixos.
2. Determineu si la víctima reacciona (parleu-li en veu alta, pessigueu-la).

3.Donau avís d’ajuda a qualque membre del centre i simultàniament telefoneu al 112 i seguiu les indicacions que us hi donen.
4. Si la víctima no respon però respira, col·loqueu-la en la posició lateral de seguretat seguint aquest seqüència (vegeu també les imatges):

      a) Col·loqueu-la ajaguda de panxa enlaire i totalment estirada.
      b) Situeu-vos al seu costat dret.
      c) Estireu-li el braç dret.

      d) Flexioneu-li el braç esquerre sobre el seu cos.
      e) Flexioneu-li la cama esquerra.
      f) Gireu-li el cos fent-lo rodar cap a la seva dreta fins que quedi de costat.
      g) Col·loqueu-li la seva mà esquerra, pel dors, davall la seva galta dreta.
      h) El cap ha de quedar igualment girat de costat per evitar que es pugui ofegar en el cas que
          pateixi un vòmit sobtat. La persona que socorra ha d’estar al costat dret i estirar la víctima cap
          a ella .

La postura ha de ser estable i cal assegurar-se que el maluc i els genolls doblegats queden en angle recte. A més, la postura de la víctima ha de permetre que la via aèria continuï oberta per tal que respiri correctament i que se’n pugui comprovar periòdicament la respiració. També ha de permetre poder col·locar fàcilment la víctima de panxa enlaire si és necessari.
5. Continueu demanant ajuda.
6. Revalueu la situació de la víctima, és a dir, comproveu si respira normalment.

7. Si la víctima no respon i no respira, apliqueu-li la RCP bàsica mentre arriben els serveis d’urgència:

a) Obriu-li la via aèria: – Col·loqueu la víctima de panxa enlaire totalment estirada.
– Obriu-li la via aèria fent la maniobra front-mentó: amb una mà aixequeu-li el mentó i empenyeu-li el front lleugerament cap enrere (si se sospita una lesió cranial o de la columna vertebral no es pot fer aquesta maniobra):

b) Comproveu la respiració: – Durant un màxim de deu (10) segons, observeu els moviments del tòrax i de l’abdomen, escolteu i sentiu si respira. – Si no respira, actueu de la manera següent:

1) Fes-li la respiració boca a nas si té menys d’un any i la respiració boca a boca si té més d’un any; la ventilació boca a boca es fa pinçant el nas amb els dits índex i polze de la mà que subjecta el cap.

2) Ventileu-hi cinc (5) insuflacions i comproveu que el tòrax s’eleva.

8. Si la víctima no presenta signes vitals: – Fes-li un massatge cardíac:

1) Col·loqueu-la en un pla dur (p. ex., en terra).
2) Fes-li trenta (30) compressions toràciques: es tracta de fer compressions amb el taló d’una mà o d’ambdues damunt el terç inferior de l’estèrnum amb una força que deprimeixi un terç de la profunditat del tòrax i amb una freqüència de 100 per minut.

– Proporcioneu-li dues insuflacions d’aire.
– Continueu fent aquestes maniobres de compressió i ventilació boca a boca amb una relació de 30/2 fins que la víctima recuperi la respiració i/o els signes vitals i/o fins que arribin els serveis d’urgència.
– En el cas que la víctima recuperi la funció respiratòria i els signes vitals, continueu insuflant-li aire entre 12 i 20 insuflacions per minut.
– Aviseu la seva família.

Prococol d'actuació per als docents.

Ací teniu una recopilació de protocols que he cercat en internet:

ACTUACIONS DEL CENTRE EDUCATIU QUAN UN ALUMNE PRESENTA UN PROBLEMA DE SALUT:

– Saber si pateix algun tipus de malaltia que pugui desembocar en una incidència durant l’horari escolar. Aquesta informació s’ha de sol·licitar a la persona responsable de l’alumne en el moment d’ingressar en el centre.

– Disposar d’una fitxa amb informació sobre la patologia crònica de cada alumne que en pateixi. Cal mantenir-ne la confidencialitat al màxim; l’equip directiu és el responsable de la gestió i la custòdia de la fitxa1 i de mantenir l’autonomia de la persona afectada. D’aquesta fitxa, l’original ha de quedar en poder de l’equip directiu3 i s’ha de fer una còpia per al tutor.

– Sol·licitar a la família un informe clínic en cas que el tractament impliqui una pauta d’actuació en horari escolar. Cal mantenir-ne la confidencialitat al màxim; l’equip directiu és el responsable de la gestió i la custòdia d’aquest informe.

– Actualitzar tota la documentació cada curs escolar i sempre que hi hagi un canvi en les pautes de tractament o d’actuació.

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius:

– Sol·licitar a totes les famílies en el moment de formalitzar la matrícula una autorització per al trasllat en el cas que es produeixi un accident lleu durant l’horari escolar i no es pugui localitzar a un familiar.

ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS:

– Sempre que sigui possible, s’ha de demanar a la persona responsable de l’alumne que l’horari d’administració de medicaments no coincideixi amb l’horari escolar.

– El personal del centre educatiu no ha d’administrar als alumnes cap medicament per iniciativa pròpia. Només els en pot administrar si té l’autorització escrita de la persona responsable de l’alumne.

–  Si un alumne presenta símptomes d’una patologia, és un deure del personal que treballa al centre educatiu socórrer-lo.

ABSÈNCIES I SÍMPTOMES DE MALALTIA:

– Quan un alumne no pugui assistir a classe o desenvolupar una activitat per algun problema de salut o una malaltia, la persona responsable ha de signar un justificant.

– Quan un alumne presenti símptomes d’una patologia, l’actuació del personal del centre escolar ha de ser informar la persona responsable d’aquell i actuar de manera coordinada amb ella. En cas d’urgència, vegeu el protocol de primers auxilis descrit en aquest document.

Actuació:

Aquestes són les línies generals d’actuació, en aquest ordre:

1. Protegiu de nous perills tant la víctima com vosaltres mateixos.

2. Donau avís d’ajuda a qualque membre del centre i simultània- ment telefoneu al servei d’emergència (112) i seguiu les indicacions que us hi donen.

3. Socorreu la víctima aplicant-li les primeres actuacions, en l’ordre següent:

• –  Està conscient? Demaneu-li com es troba i si sap què ha passat. Si no respon i no es mou, gairebé és segur que està inconscient.
• –  Respira? Intenteu sentir, veure i escoltar-ne la respiració acostant la vostra galta a la seva boca i al seu nas, alhora que observeu el moviment del tòrax. Si la víctima està inconscient però respira, col·loqueu-la en la posició lateral de seguretat. Si no 
  respira, vegeu el punt següent, («Aturada cardiorespiratòria»).
• 
  
• Recomanacions
  – Si penseu que la víctima ha rebut un cop al cap o a la columna vertebral, no la mogueu (ni li lleveu el casc en cas d’accident de moto) fins que no arriben els serveis d’urgència.
  – Comproveu que no hi ha res que li obstrueixi la via aèria.
  – No la mogueu de l’àrea on s’ha produït l’accident llevat que la seva vida o la vostra estiguin en perill. És molt important que feu una valoració del lloc per evitar nous accidents.
  – Mai no deixeu la víctima tota sola. – Aviseu la seva família. 

Primers auxilis en els centres educatius.

Aquest blog es creat per el mòdul del Títol d'expert Universitari en competència Professional per l'ensenyament en llengües de La universitat Miguel Hernández d'Elx. Tractaré d'ensenyar-vos les pràctiques mes necessàries en primers auxilis dins dels centres escolars.

Cada vegada és més freqüent que el personal docent i el no docent que treballa als centres educatius hagi de fer intervencions diverses amb l’alumnat pels problemes de salut —aguts, que poden ser d’emergència o no, i/o crònics— que pot presentar al llarg de la jornada escolar. Aquestes intervencions poden provocar certa angoixa en les persones que hi intervinguin, tant per la urgència de la situació com pel desconeixement del procediment que cal seguir per resoldre el problema.

Els primers auxilis són les tècniques i procediments de caràcter immediat, limitat, temporal, no professional que rep una persona, víctima d'un accident o malaltia sobtada. El seu caràcter immediat radica en la seua potencialitat de ser la primera assistència que aquesta víctima rebrà en una situació d'emergència. Limitat perquè de totes les tècniques, procediments i concepcions que existeixen en la Medicina d'emergències, solament utilitza una menuda part d'aquestes, per açò el socorrista mai ha de pretendre reemplaçar al personal mèdic. La seua temporalitat és marcada per la interrupció de les tècniques i procediments davant l'arribada de personal millor qualificat (professionals de la salut). El seu caràcter de no professional ens indica que els coneixements dels primers auxilis han de ser universals, és a dir ser difosos a tots els habitants del territori sense restriccions.

Espere la informació us siga d'utilitat i en cas de necessitat sapigueu actuar correctament.